Poder regalar una vida, per a mi simplement es regalar un somriure.
Acabo de complir 18 anys i he fet la meva primera donació i n’hi haurà moltes més, totes ses que faci falta.
Hola Dóna Sang,
Des de petita sempre he volgut ajudar als altres, a la meva classe hi havia un nin discapacitat i sempre que podia l’ajudava.
Amb 8 anys vaig començar a jugar a bàsquet, i fins fa un any era una jugadora. Per mala sort, durant un partit em vaig lesionar, em vaig rompre els lligament creuats i el menisc del genoll, i de moment estic apartada del bàsquet fins que estigui recuperada totalment. Esper poder gaudir del meu esport favorit i poder tornar a posar el peu sobre la pista prest.
Al llarg de la meva vida he estat envoltada de malalties que han patit alguns familiars meus i altres persones, em donava molta pena no poder ajudar-los, així que l’únic que podia fer era que al celebrar la majoria d’edat el primer que faria seria donar sang. Poder regalar una vida, per a mi simplement es regalar un somriure. Poc abans de que el meu avi moris, em va dir que havia de seguir ajudant als altres com l’ajudava a ell, llavors li vaig prometre que ho faria i que inclús en faria més, li vaig prometre que seria metge per poder salvar vides.
Acabo de complir 18 anys i he fet la meva primera donació i n’hi haurà moltes més, totes ses que faci falta. Mon pare es donant de sang i quan li vaig comentar que jo també ho volia fer, li va semblar molt bé. Quan vaig prendre la decisió de donar sang era menor d’edat, però sabia perfectament el que significava donar, i els meus pares sempre m’han recolzat de la mateixa manera que em varen ajudar quan vaig decidir donar els meus òrgans si són necessaris per quan jo ja no hi sigui. Ells ho saben, de fet tinc la targeta que m’acredita que soc donant d’òrgans.
Actualment, faig 2n de batxiller i si tot va bé en setembre partiré a França a estudiar medicina, ja que ma mare es francesa i allà està gran part de la meva família.
Salutacions,
Marina Bover Darne
