La felicitat de donar sang
“Quan veig com surt la sang del meu braç i penso en què la rebrà una persona que la necessita, em sento feliç”, assegura amb un somriure Juan Carlos Piña, un donant de sang de 22 anys que estudia Periodisme i Comunicació Audiovisual.
Els seus primers passos en la donació de sang els va donar als 19 anys, quan un amic li va proposar que anessin a donar junts. Des de llavors dona regularment cada vegada que pot, perquè considera que serveix “per fer un bé a la gent i regalar vida”.
Una de les motivacions principals de Juan Carlos a l'hora de donar sang és ajudar als altres, ja que a Balears es necessiten 200 donacions de sang cada dia.
De fet, fa uns anys una amiga seva amb càncer va necessitar nombroses transfusions de sang per al seu tractament. Quan ella va aconseguir guarir-se, es va adonar de la importància que realment tenien les seves donacions.
“Quan veus a una persona que coneixes de tota la vida i que sempre ha portat el pèl llarg tan canviada i sense pèl, és impactant”, reconeix emocionat i afegeix “ara que s'ha guarit, ella valora la vida d'una forma que jo mai podré fer-ho”.
Per això, Juan Carlos anima a totes les persones a que donin sang, deixant de costat les seves pors, perquè en algun moment de les seves vides també podrien necessitar-la.
“La donació de sang no fa mal”, afirma convençut. Tot seguit, es dirigeix a la sala d'extraccions del Banc de Sang, es tomba en una llitera i comença a estrènyer amb força la pilota anti estrès que li dona una infermera.
Mentre li treuen sang, Juan Carlos es dedica a bromejar i a alegrar tant al personal com als altres donants contagiant-los el seu entusiasme per la vida.
“Ens veiem la propera vegada que em toqui donar”, conclou feliç per acomiadar-se.
